Tecnoautobiografia

Des de que vaig néixer, e estat dins d'una època en que les tecnologies eren la base de tota existència.

Primer em vaig tenir que adaptar a portar ulleres, la tecnologia necessària per poder veure be, una amb la que vaig tenir moltes trifurques perquè al ser un nen, es difícil tractar-les be. Després poc a poc vaig anant endinsar-me a les tecnologies amb l'ordinador. Des de gairebé sempre, ha hagut un ordinador a casa, en principi, el SPECTRUM, o continuant amb el COMODORE 64, poc a poc vaig anant adaptar-me des de petit a fer-les servir. En poc temps, vaig entrar en els PC pròpiament dit amb el 386 o 486 o la innovació dels anys vinents del PENTIUM 90, tota una revolució.

Recordo una anècdota que en el seu moment no li vaig depositar importància, però va ser, un dia sobre els anys 94 (recordo l'any perquè jo tenia una joguina del Cobi). En una tarda de festa, estava amb el meu pare i entre la meva casa i el veí vam connectar els ordinadors per missatgeria telefònica comunicant-nos missatges, aquest descobriment em va resultar màgic, i ara encara m'ho sembla, ara amb tota capacitat de pensament i raonament entenc que era els primers Internet.

A partir d'aquell moment, va ser difícil separar la vida de les tecnologies...

Primer amb els dibuixos animats que mes endavant es van convertir en els animes japonesos.

Després amb els videojocs, que sempre buscaba els mes novedosos.

Y per ultim l'era digital, on la comunicació flueix massa, on l'intercanvi d'informació esta al ordre del dia, i encara que deixa l'anècdota com a irrisòria, per a mi, segueix sent molt important.

Peró... des d'aquí, no es sap on acabarem, l'era del futur comença ara... i en part gracies a ella puc escriure aquestes paraules i comunicar-les, pero alla estare jo, per tastar totes les tecnologies que ens esperen.